diumenge, 25 d’abril del 2010

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país
L'Afganistan investiga l'estrany emmalaltiment de desenes d'alumnes, totes noies, en tres escoles del nord del país. Se sospita que es podria tractar d'un enverinament i que al darrere hi hauria militans talibans, els quals s'oposen a l'escolarització de les nenes. Les afectades asseguren haver sentit una estranya olor a classe abans de marejar-se o desmaiar-se. Dels més de 80 casos registrats no n'hi ha cap de greu però encara hi ha algunes noies hospitalitzades amb mal de cap, vòmits, nàusees i dolors.

Els tres estranys casos de malaltia massiva han tingut lloc a la província de Kunduz, al nord de l'Afganistan. El primer es va detectar la setmana passada en una escola femenina i va afectar una vintena d'alumnes. No ha estat fins aquest cap de setmana, però, que l'alarma s'ha estès a nivell nacional. Aquest dissabte van caure malaltes 48 alumnes més i professors en una altra escola de la província, i aquest diumenge la història s'ha repetit afectant 20 noies més.

Les autoritats han acusat els grups insurgents talibans d'estar al darrere del que consideren un atac amb gas verinós, després que les afectades hagin declarat que una olor estranya va envair les aules abans de començar a sentir-se marejades. Un portaveu del president Hamid Karzai ho ha qualificat d'un acte terrorista més i un intent dels talibans d'escampar la por i evitar l'escolarització de nenes.

Entre 1996 i 2001, anys de domini talibà a l'Afganistan, l'educació femenina va ser prohibida al país. Actualment, al sud i l'est del país, on els talibans encara controlen alguns pobles, les escoles per a noies continuen tancades, els professors han estat amenaçats i algunes noies han estat atacades amb àcid. En els anys posteriors a la invasió nord-americana, s'han donat alguns casos similars. El 2006, segons un informe del Ministeri d'Educació afganès, una vintena de professors van ser assassinats per persistir en el seu afany d'educar noies i més d'un centenar d'escoles van ser incendiades.

Un portaveu talibà ha condemnat l'atac contra "noies innocents" i ha negat les acusacions que els responsabilitzen dels fets. No descarta, però, que sigui obra d'algun altre grup antigovernamental.

dijous, 8 d’abril del 2010

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València.



El Col·lectiu Hipàtia s'adhereix al manifest i assistirà el diumenge 18 d'abril a les 12:00h a la porta principal del Cementeri general de València a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València. No al monólit als feixistes sobre la fossa comuna.

No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

Han passat 35 anys des de la mort del genocida Francisco Franco, però malgrat tant de temps transcorregut, l’estat espanyol d’aquesta democràcia formal, mai no ha assumit la seua responsabilitat de cercar i recuperar les despulles de les víctimes del genocidi, de rehabilitar-les jurídicament i de jutjar els responsables i col·laboradors d’aquella terrible repressió que causà centenars de milers de morts, com així denuncia, fins i tot, Amnistia Internacional.

Però no es conformen a mantenir aquesta situació ignominiosa. Enguany, malgrat l’oposició de tantes persones i entitats, hem hagut d’assistir, per la força del poder i de l’estat, i en el súmmum de l’escarni, insult i manca de respecte a la memòria de les víctimes, a la instal·lació en aquesta fossa comuna de la Secció 7a Dreta, d’un monòlit als feixistes sabent que sota aquesta terra foren soterrades milers de les seues víctimes. Amb el seu lema “en memòria dels que donaren la vida per l’Espanya que creien millor” posen en un mateix pla les víctimes i els seus botxins, els criminals defensors del feixisme i del totalitarisme i els que caigueren defensant la llibertat, el bé comú i la legalitat constitucional.

Aquest fet abominable ha sigut possible gràcies a la legislació que patim a l’estat espanyol, que permet fer apologia del feixisme, cosa que no succeeix als països d’estructura democràtica, on fets com la instal·lació d’aquest monòlit suposa penes de presó per als que directament o indirecta hi han estat implicats.

És per això que els i les signants d’aquest manifest exigim:

Que es respecten les lleis internacionals que criminalitzen l’apologia del feixisme i que es retire immediatament el monòlit.

Que no s’insulte ni s’ofenga la memòria de les víctimes, i que es conserve l’espai d’aquesta fossa perquè el dia en què canvien les condicions polítiques i judicials de l’estat espanyol, es puga investigar i conèixer el vertader abast de la repressió franquista a València.

Que s’anul·len la Llei d’Amnistia de 1977 i la de la Memòria Històrica de 2007, per ser lleis de punt final, que a més de no rehabilitar les víctimes, protegeixen els genocides i estan servint perquè la pràctica totalitat de la judicatura espanyola arxive les denúncies per a investigar els crims franquistes i condemnar els culpables.

Que l’estat espanyol assumisca el seu deure d’exhumar les fosses comunes judicialment i d’investigar els crims del franquisme i no transferisca la seua responsabilitat als familiars dels represaliats i a les associacions.

Veritat, Justícia i Reparació

dimecres, 7 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ



Dissabte 27 de març tingué lloc al Casal Jaume I de Sueca a la Ribera Baixa la presentació del Col·lectiu Hipàtia. Carme Piera secretària de la dona de la comarcal d'Esquerra va donar pas a la vicepresidenta Anna Martínez que va explicar les finalitats del col·lectiu Hipàtia.

Tot seguit Joan Carles Vendrell president d'Esquerra -Ribera Baixa va procedir a la lectura d'uns aforismes i la declaració del moviment feminista que s'havia llegit a la concentració que havia tingut lloc a València el dia anterior amb motiu de la cimera de ministres d'igualtat de la UE

Piera va encetar un debat sobre el feminisme i la igualtat al llarg dels darrers 30 anys i on parlà d'experiències personals i familiars. Els i les assistents també tingueren l'oportunitat de dir la seua i fer preguntes sobre el funcionament del col·lectiu i les activitats previstes.

Finalment Anna Martínez cloïa l'acte encoratjant a tots i totes els presents a formar part d'Hipàtia que té previst seguir donant-se a conèixer arreu del País Valencià.