Un equip de metges de l'Institut Dexeus de Barcelona ha reconstruït el clítoris a dues dones, i això els ha permès recuperar la sensibilitat als genitals. Les pacients són dues dones africanes a qui els havien fet l'ablació als seus països d'origen quan tenien un any. Segons els metges, l'operació ha aconseguit un resultat anatòmic satisfactori dels genitals i les pacients han recuperat la sensibilitat del clítoris. Tot i que l'alta mèdica es produeix al cap de 24 hores de l'operació, les pacients han de passar controls quinzenals durant els dos primers mesos. Es calcula que a Catalunya actualment hi viuen unes 550 nenes procedents de països on encara es practica l'ablació.Dues dones han recuperat la sensibilitat dels genitals als dos mesos de ser intervingudes d'una reconstrucció del clítoris a l'Institut Dexeus pel doctor Pere Barri Soldevila, impulsor del Programa de Reconstrucció Genital post Ablació del centre. Les dues pacients, que són d'origen africà i resideixen a Espanya, han aconseguit un resultat anatòmic satisfactori dels genitals i han recuperat la sensibilitat del clítoris, tot i que encara és d'hora per avaluar la seva resposta a l'estimulació sexual. Totes dues van patir l'ablació en el primer any de la seva vida en els seus països d'origen i, posteriorment, es van traslladar a Espanya. Actualment, deu dones més han sol·licitat aquesta intervenció.
La mutilació genital femenina és un costum encara molt arrelat a països subsaharians que consisteix a eliminar el clítoris de les nenes com a ritual d'iniciació i entrada a la vida adulta, abans de la pubertat, encara que algunes són intervingudes en els primers mesos de vida. S'estima que es duen a terme uns dos milions d'ablacions anuals, i segons sigui parcial o completa, la dona afectada pateix problemes que van des de la falta d'estimulació sexual a la zona a dolor en el coit i esquinçaments obstètrics en el part.
Segons ha explicat el doctor Barri, abans d'una intervenció d'aquest tipus, que dura aproximadament una hora, és imprescindible una avaluació psicològica i sexològica prèvia per confirmar el seu convenciment i avaluar la seva qualitat de vida sexual. També ha assenyalat que segons el tipus d'ablació que s'ha fet s'usa una tècnica estàndard o una individualitzada, encara que la més comuna no secciona el clítoris d'arrel, sinó uns dos terços, per la qual cosa la cirurgia recupera el monyó de clítoris restant que queda amagat al nivell de l'arrel del pubis.
L'operació consisteix a eliminar el teixit cicatritzat de la zona mutilada, i per això es localitza el monyó del clítoris restant, amb els nervis residuals implicats en la sensibilitat sexual, i es col·loca a la part més exterior possible, que serà la definitiva. Després s'extirpa la fibrosi que recobreix aquest clítoris que s'ha anat quedant engrandit, deixant un teixit el més nou i epitelitzat possible. El postoperatori és bastant ràpid, i l'alta es produeix a les 24 hores, encara que la pacient ha de sotmetre's a controls quinzenals durant els dos primers mesos, temps en el qual el clítoris que s'ha exterioritzat es va recobrint de nova pell. S'estima que després de mes i mig el clítoris està totalment recobert, però és bastant sensible, i fins als tres mesos no es converteix en un clítoris totalment normal.
A Espanya, on hi ha un gran nombre d'immigrants d'origen subsaharià, procedents del Senegal, Gàmbia, Mauritània i Mali, el ritual de l'ablació persisteix, i moltes nenes són mutilades a l'estiu, quan viatgen als seus països d'origen o als dels seus pares si han nascut a Espanya, i fins i tot algunes són operades de forma clandestina. Es calcula que a Catalunya resideixen actualment unes 550 noies procedents de països en els quals es porta a terme l'ablació, segons les mateixes fonts.
Des de l'Institut Català de la Salut s'ha implantat un programa per formar als professionals dels ambulatoris de Girona per prevenir l'ablació, i el doctor Barri Soldevila s'ha ofert per formar alguns dels professionals perquè aprenguin la tècnica.
Entrades
