PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ

UNIDES PER LA MÚSICA per Rosabel Torregrosa i Lillo

S'han parat a pensar alguna vegada perquè quan es parla dels grans genis de la música es fa sempre en masculí? S'han qüestionat al veure el cognom pel qual es sol conèixer als compositors o compositores que davant podria anar un nom de dona? Només els homes tenen capacitat creativa? Perquè en les grans enciclopèdies musicals no consta cap o quasi cap nom de dona?

Aquesta i altres preguntes em vaig fer quan vaig començar a descobrir que alguns dels autors que havia estudiat durant l'època d'estudiant al conservatori no eren homes, sinó dones. Però com únicament constava escrit el cognom, i el professorat va oblidar mencionar el gènere d 'aquests autors, vaig obviar que serien homes. Un exemple, en el “Grup dels Sis Francesos” trobem els Següents compositors: Auric, Durey, Honegger, Milhaud, Poulenc i Tailleferre. Si ningú mencionara res vostès pensarien que són homes, veritat? Posem el nom davant: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre. Si ens fixem bé veurem que Germaine és un nom de dona. Mentre no apareguen els noms, juntament amb els cognoms, de totes les dones compositores que ha hagut i hi ha a l'actualitat en el panorama musical no podrem ser conscients del problema que generen els hàbits lingüístics. Si no se les pot veure això les converteix en “invisibles”.

I això és el que he intentat contrarestar amb el treball “Unides per la Música”. En ell es fa un recorregut per tota la història musical, des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat, en el qual s'estudien els diferents corrents artístics, junt amb algunes ressenyes històriques i filosòfiques del moment. No es fa cap tipus de distinció. Apareixen els noms dels autors masculins més rellevants junt amb els de les dones de la mateixa època. També s'ha volgut incloure a aquells compositors que, per no pertànyer a països com Alemanya, Àustria, Itàlia o França, han passat també desapercebuts per al gran públic. Aquest material didàctic ha obtingut el 4t Premi de la convocatòria dels Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la integració dels temes transversals en el currículum.

Rosabel Torregrosa i Lillo, nascuda a Sant Vicent del Raspeig (Alacant) en 1968, ha estudiat per a Professora Superior de Música (especialitzada en el saxòfon) i Harmonia al Conservatori Òscar Esplà d\'Alacant, així com els idiomes francès, anglès, alemany i italià a diferents Escoles Oficials d'Idiomes (Alacant, S/C Tenerife, Palma de Mallorca, Tarragona), i ha alternat docència, interpretació i investigació a Múrcia, Lyon (França), S/C Tenerife, Eivissa, Tarragona, Barcelona i Alacant, on actualment resideix. Component del Quartet de saxòfons FemenîSAX. Guanyadora també de diversos Certàmens de cors escolars, provincials i nacionals, on ha participat com a directora. "Unides per la Música" és el seu primer llibre. En aquests moments està treballant en un nou llibre de "recopilacions de cançons per a cors escolars" i un altre d'audicions".

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

Enllaç de la notícia:http://www.mueveteporlaigualdad.org/noticias/not210110_01.asp

Tras el terremoto que tuvo lugar en Haití el pasado 12 de enero, las organizaciones feministas de América Latina y El Caribe se han organizado para que las mujeres haitianas puedan contar con un espacio de referencia y comunicación, asegurando que la ayuda realmente les llegue.

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

Este espacio es el Campamento Internacional Feminista ubicado en la ciudad de Jimani, en la frontera de República Dominicana y Haití. El campamento servirá de puente logístico para dar respuesta a las urgentes necesidades de las mujeres haitianas.

También han organizado una lista de correo electrónico (Grupo “Feministas LAC-Solidaridad Haití) en la que te puedes inscribir para recibir información sobre estas iniciativas y la situación de las organizaciones de mujeres en ese país.

Además nos gustaría solidarizarnos con las miles de víctimas del terremoto y recordar que el movimiento feminista ha sufrido un duro golpe con la pérdida de 2 importantes activistas por los derechos de las mujeres en Haití: Magalie Marcellin y Myriam Merlet.

Magalie Marcellin fue una de las fundadoras de la Casa de las Mujeres. En 1996 organizó el primer tribunal alternativo de mujeres contra la violencia en su país, rompiendo el silencio y abriendo el debate sobre la violencia en Haití.

Myriam Merlet, actual responsable del Ministerio para las Mujeres en Haití. Fue una de las líderes de la marcha, que el 13 de abril de 1986 (2 meses después del fin de la dictadura) reunió a 30 mil mujeres en las calles de la capital, para exigir el fin el hostigamiento sexual, las violaciones y la pobreza para las mujeres, asegurando su acceso a préstamos, a trabajo y a educación. Además era economista y escribió varios artículos sobre los derechos de las mujeres y los derechos humanos.

Presentació del Col·lectiu de dones republicanes d'esquerra Hipàtia al saló de Plens de l’Ajuntament d’Alboraia.

Aquest dissabte, en un saló de Plens de l’Ajuntament ple de gom a gom i amb la presència de representants d'altres associacions, obrí l’acte de presentació del Col·lectiu Hipàtia, Núria Onsurbe, organitzadora de l’acte i secretària de la dona d'Esquerra-Alboraia.
En primer lloc, hi hagué l’explicació de les finalitats i activitats d'aquesta associació per part de la secretària del Col·lectiu, Núria Arnau, qui destacà els temes que ocupen i preocupen a les hipàties com ara la regulació de la llei de l'interrupció de l'embaràs, la violència masclista o la regulació de la prostitució. "És hipòcrita omplir-se la boca denunciant que s'ha de fer alguna cosa amb aquest tema i, quan es fan propostes de regulació al Congrés de diputats espanyol, certs grups polítics, fins i tot els que s’anomenen progressistes, en voten en contra" sentencià Arnau en referència a regulació de la prostitució.
Seguidament, l'escriptora i premi de narrativa curta de la Vila de Benissa, Anna Rubio Fandos, va recitar el seu conte curt "La dona Hipàtia", on parla de la figura de l'astrònoma i filòsofa d'Alexandria amb especial èmfasi per “la intolerància i el fanatisme religiós que la van portar a ser assassinada cruelment al S.V per cristians a les ordres del patriarca Ciril”. Així mateix, la violoncel·lista d’Alboraia, Sonia Beltran, prengué el relleu amb la interpretació de la tercera suite, BWV 1009 per a violoncel de Johann Sebastian Bach i amb el Cant dels Ocells, símbol internacional de pau i llibertat per cloure l’acte definitivament.
Finalment, Onsurbe encoratjava els presents a formar part d'associacions feministes com la d’Hipàtia per treballar “pel dret de les dones a usar el seu cos lliurement com a ferramenta indispensable perquè les dones puguen integrar-se plenament a fer política, al cap i a la fi, per realitzar-se com a ciutadanes”.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A ALBORAIA DISSABTE 16 DE GENER

Presentació del Col·lectiu de dones republicanes d'esquerra Hipàtia al Casal Jaume I de Carcaixent.

En un Casal Jaume I ple de gom a gom i amb la presència de representants d'altres associacions i partits polítics, obrí l’acte de dissabte el president d'Esquerra-Ribera Alta, Josep Solà.

La presentació del Col·lectiu Hipàtia es desenvolupà primerament amb l’explicació de les finalitats i activitats d'aquesta associació per part d’Elena De la Fuente, presidenta d’aquest Col·lectiu, el qual funciona ja a d’altres comarques del País Valencià. “Un cop superades les traves burocràtiques que pretenia l’Administració valenciana per constituir-nos com a col·lectiu de dones, estem treballant ja un any amb xarrades i activitats informatives diverses” informava De la Fuente.

Seguidament l'escriptora i premi de narrativa curta de la Vila de Benissa, Anna Rubio Fandos, va recitar el seu conte curt "La dona Hipàtia", on parla de la figura de l'astrònoma i filòsofa d'Alexandria així com de la intolerància i el fanatisme religiós que la van portar a ser assassinada cruelment al S.V per fanàtics cristians a les ordres del patriarca Ciril.

Per altra banda, la vicepresidenta del Col·lectiu Anna Martínez prengué la paraula per fer un resum dels temes que ocupen i preocupen a les hipàties com ara la regulació de la llei de l'interrupció de l'embaràs, la violència masclista o la regulació de la prostitució. "És hipòcrita omplir-se la boca denunciant que s'ha de fer alguna cosa amb aquest tema i, quan es fan propostes de regulació al Congrés de diputats espanyol, certs grups polítics, fins i tot els que s’anomenen progressistes, en voten en contra" sentencià Martínez.

Finalment, va cloure l'acte la secretària de la dona d'Esquerra-Ribera Alta Maria Aigües Vives Martínez que convida als presents a formar part d'associacions feministes per tal de treballar i fer força en temes on les dones moltes vegades no hi surten molt ben parades.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A CARCAIXENT DISSABTE 3 D'COCTUBRE

ENTREVISTA a LUIS MANUEL RUIZ Novelista (Pais.com el 16/09/09)

Hipatia simboliza la fuerza del pensamiento libre frente a la intolerancia. Esta filósofa romana, que vivió a caballo entre los siglos IV y V, encabezó la escuela neoplatónica de Alejandría. Hipatia se ha vuelto a poner de moda en los últimos tiempos. El próximo estreno de la película Ágora, de Alejandro Amenábar, y varios libros recientes reivindican su legado intelectual. Luis Manuel Ruiz (Sevilla, 1973) acaba de publicar la novela Tormenta sobre Alejandría (Alfaguara), que protagoniza la filósofa. Ruiz, que trabaja como profesor de filosofía en Calañas (Huelva), es autor de las novelas Sólo una cosa no hay (2000), Obertura francesa (2002) y El ojo del halcón (2007), entre otras.


Pregunta. ¿Por qué decidió escribir esta novela?

Respuesta. Aparte del tema de Hipatia, el centro de la novela es la destrucción de la Biblioteca de Alejandría y lo que esto significó: la pérdida del saber antiguo. Por mucho que creamos que es eterno, al final el saber humano también es caduco. El saber humano también puede desaparecer.

P. ¿Qué significaba la Biblioteca de Alejandría?

R. En la novela he metido la biblioteca junto al museo. Por un lado, la biblioteca, una institución que recogía todo lo que se había escrito; por otro, el museo, que recogía todas las maravillas que había producido el ser humano. El museo era también un centro de investigación astronómico, médico... Una especie de universidad. Biblioteca y museo eran un resumen del universo. Su destrucción significó el fin del mundo. Todas las certezas que había desaparecieron.

P. En esa época una mujer, Hipatia, llegó a gobernar la Biblioteca de Alejandría.

R. La posición de la mujer en la Antigüedad era distinta a la que luego impuso el cristianismo. No son raros los casos de mujeres filósofas en esa época. La mujer fue más independiente entre los romanos que entre los griegos, que eran profundamente misóginos. La independencia de la mujer romana no ha sido igualada hasta el siglo XX.

P. ¿Cuáles eran las virtudes y los defectos de Hipatia?

R. Del personaje histórico se sabe muy poco. Según parece, fue una filósofa importante de la escuela neoplatónica que hizo investigaciones serias en los campos de la astronomía y las matématicas. Su asesinato a manos de una turba cristiana tuvo que ver con algún tejemaneje de la época. A partir del siglo XVIII se convirtió en adalid del libre pensamiento frente al oscurantismo cristiano bajo el impulso de filófosos como Voltaire. Ahí nació el mito que afirma que era una mujer bellísima, que se mantuvo virgen, que murió por defender el pensamiento y la ciencia puros... La persona real fue probablemente menos épica.

P. ¿Cómo es la Hipatia de la novela?

R. La he convertido en filósofa, pero no en una santa. Es una persona un poco áspera y voluntariosa que lucha por la razón y tiene también sus aspectos oscuros.

P. Hipatia se ha puesto de moda en los últimos tiempos. ¿Por qué?

R. El personaje tiene vigencia teniendo en cuenta los excesos ideológicos de los últimos tiempos, sobre todo en España con la Iglesia. Hipatia murió por sus convicciones y se enfrentó al oscurantismo religioso. Fue alguien que murió por la filosofía contra la religión. Por eso Hipatia es un personaje eterno.

Contraportada al diari El Punt

Col·lectiu Hipàtia: Notícia al diari El Punt

La reiterada negativa de Conselleria de donar d'alta el nostre col·lectiu en el registre d'associacions perquè no volen que posem País Valencià a l'àmbit d'acció ha fet que el diari El Punt es fes ressò a la seva edició de dimecres 25 de febrer.