divendres, 1 d’abril del 2011

SUDÁFRICA:PERQUÈ S'ATUREN LES VIOLACIONS CORRECTIVES



Signeu en aquest enlllaç per demanar que a Sudáfrica s'aturen les violacions correctives:

"Thembi (nombre cambiado por seguridad), fue sacada de un taxi junto a su casa, golpeada y violada por un hombre que decía orgullosamente que él la estaba ¨curando¨ de su lesbianismo.

El de Thembi no es un caso aislado. Este horrendo crimen es recurrente en Sudáfrica, donde las mujeres lesbianas viven con pánico de ser atacadas. Pero todavía nadie ha sido condenado por cometer ¨violaciones correctivas¨. Lo sorprendente es que un pequeño grupo de activistas está jugándose la vida para detener esta espantosa práctica, y acaban de lograr que el gobierno se siente con ellas a hablar sobre el problema.

Si desde todos los rincones del mundo unimos nuestros esfuerzos para arrojar luz sobre este horror, podremos aumentar la presión y contribuir a que estas conversaciones culminen en acciones concretas. Pidámosle al Presidente Zuma y al Ministro de Justicia que condenen públicamente las "violaciones correctivas", que se penalicen los crímenes de odio y se persiga inmediatamente a sus responsables, que promuevan campañas de educación pública al respecto, y que aseguren la protección inmediata de las víctimas. Firma la petición ahora y compártela con todos tus conocidos. Cuando reunamos un millón de firmas, se la entregaremos al gobierno sudafricano a través de acciones espectaculares y contundentes."

divendres, 18 de febrer del 2011

SENSE SENYAL



AQUEST BLOC ROMANDRÀ AMB AQUEST POST FOSC, PER DENUNCIAR EL TANCAMENT DE LES EMISSIONS DE TV3 (TELEVISIÓ DE CATALUNYA) AL PAÍS VALENCIÀ, INICIADES FA 25 ANYS. DES D’AQUEST PETIT ESPAI US ANIMEM A FER EL MATEIX, O A DESACTIVAR LA PÀGINA I A PARTICIPAR EN LES MOBILITZACIONS CÍVIQUES O CIBERNAUTES AIXÍ COM A SEGUIR TOTA L’ACTUALITAT AL VOLTANT DEL TANCAMENT AL HASTAG DE TWITTER #SENSESENYAL

dimecres, 2 de febrer del 2011

Pepa Prats presidenta de l’entitat de Festes de moros i cristians de Cocentaina


El Col·lectiu de dones republicanes d’esquerra, Hipàtia, felicita la decisió de Pepa Prats d’haver presentat la seua candidatura a presidenta de l’entitat de Festes de moros i cristians de Cocentaina. Prats formava part de la Junta directiva eixint i, en haver un buit de poder a què ningú no gosava optar, presentà la seua candidatura amb el recolçament, entre d’altres, de la regidora de Cultura, Rosa Sellés.

Finalment, ha esdevingut la primera dona presidenta en un col·lectiu on, malauradament encara, tot i que no és el cas de Cocentaina, és qüestiona la presencia de la dona més enllà del “boato” i les dansarines.

Així, doncs, des d’Hipàtia li desitgem a la nostra amiga Pepa Prats un futur de bon treball, on represente els valors de les dones com a ciutadanes de ple dret i aptes per a l’exercici de qualsevol càrrec a la nostra societat.

dimarts, 18 de gener del 2011

HAITÍ : VIOLÈNCIA SEXUAL ALS CAMPAMENTS



El terratrèmol de gener de 2010 devastà Haití. Considerat per l´ONU com un dels desastres naturals més greus de la història recent, desencadenà una crisi humanitària amb una acció internacional sense precedents. Més de 230.000 persones perderen la vida i 300.000 resultaren ferides.

Un any després, al voltant de 1.050.000 persones continúen als 1.199 campaments establerts a Port-au-Prince i al sud del país, on les condicions sanitaries són lamentables i l’allotjament precari. Abans del terratrèmol la pobresa a més de generalitzada, era extrema i afectava al 50% de la població; la concentració de la riquesa era igualment extrema, fins el punt que Haití era el segon país d’Amèrica amb majors desilgualtats en la distribució de la renda familiar. El terratrèmol ha agreujat les violacions ja existents en matèria de drets econòmics i socials.

La violència sexual i altres formes de violència de gènere ja era motiu de denúncia per organitzacions no gubernamentals internacionals abans del 12 de gener de 2010, però el terratrèmol anul•là el pocs mecanismes de protecció que existien; el darrer any el perill de violació ha augmentat considerablement. Les dones i xiquetes dels campaments han de viure sota l'amenaça constant de la violència sexual, el trauma d’haver perdut les seus families, els seus llars i mitjans de vida; i sense cap tipus de recolzament a l’accés i atenciò mèdica, i la impunitat dels seus violadors, poques són les perspectives de què aquestes dones assolisquen la fita d’un futur millor.

diumenge, 25 d’abril del 2010

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país
L'Afganistan investiga l'estrany emmalaltiment de desenes d'alumnes, totes noies, en tres escoles del nord del país. Se sospita que es podria tractar d'un enverinament i que al darrere hi hauria militans talibans, els quals s'oposen a l'escolarització de les nenes. Les afectades asseguren haver sentit una estranya olor a classe abans de marejar-se o desmaiar-se. Dels més de 80 casos registrats no n'hi ha cap de greu però encara hi ha algunes noies hospitalitzades amb mal de cap, vòmits, nàusees i dolors.

Els tres estranys casos de malaltia massiva han tingut lloc a la província de Kunduz, al nord de l'Afganistan. El primer es va detectar la setmana passada en una escola femenina i va afectar una vintena d'alumnes. No ha estat fins aquest cap de setmana, però, que l'alarma s'ha estès a nivell nacional. Aquest dissabte van caure malaltes 48 alumnes més i professors en una altra escola de la província, i aquest diumenge la història s'ha repetit afectant 20 noies més.

Les autoritats han acusat els grups insurgents talibans d'estar al darrere del que consideren un atac amb gas verinós, després que les afectades hagin declarat que una olor estranya va envair les aules abans de començar a sentir-se marejades. Un portaveu del president Hamid Karzai ho ha qualificat d'un acte terrorista més i un intent dels talibans d'escampar la por i evitar l'escolarització de nenes.

Entre 1996 i 2001, anys de domini talibà a l'Afganistan, l'educació femenina va ser prohibida al país. Actualment, al sud i l'est del país, on els talibans encara controlen alguns pobles, les escoles per a noies continuen tancades, els professors han estat amenaçats i algunes noies han estat atacades amb àcid. En els anys posteriors a la invasió nord-americana, s'han donat alguns casos similars. El 2006, segons un informe del Ministeri d'Educació afganès, una vintena de professors van ser assassinats per persistir en el seu afany d'educar noies i més d'un centenar d'escoles van ser incendiades.

Un portaveu talibà ha condemnat l'atac contra "noies innocents" i ha negat les acusacions que els responsabilitzen dels fets. No descarta, però, que sigui obra d'algun altre grup antigovernamental.

dijous, 8 d’abril del 2010

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València.



El Col·lectiu Hipàtia s'adhereix al manifest i assistirà el diumenge 18 d'abril a les 12:00h a la porta principal del Cementeri general de València a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València. No al monólit als feixistes sobre la fossa comuna.

No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

Han passat 35 anys des de la mort del genocida Francisco Franco, però malgrat tant de temps transcorregut, l’estat espanyol d’aquesta democràcia formal, mai no ha assumit la seua responsabilitat de cercar i recuperar les despulles de les víctimes del genocidi, de rehabilitar-les jurídicament i de jutjar els responsables i col·laboradors d’aquella terrible repressió que causà centenars de milers de morts, com així denuncia, fins i tot, Amnistia Internacional.

Però no es conformen a mantenir aquesta situació ignominiosa. Enguany, malgrat l’oposició de tantes persones i entitats, hem hagut d’assistir, per la força del poder i de l’estat, i en el súmmum de l’escarni, insult i manca de respecte a la memòria de les víctimes, a la instal·lació en aquesta fossa comuna de la Secció 7a Dreta, d’un monòlit als feixistes sabent que sota aquesta terra foren soterrades milers de les seues víctimes. Amb el seu lema “en memòria dels que donaren la vida per l’Espanya que creien millor” posen en un mateix pla les víctimes i els seus botxins, els criminals defensors del feixisme i del totalitarisme i els que caigueren defensant la llibertat, el bé comú i la legalitat constitucional.

Aquest fet abominable ha sigut possible gràcies a la legislació que patim a l’estat espanyol, que permet fer apologia del feixisme, cosa que no succeeix als països d’estructura democràtica, on fets com la instal·lació d’aquest monòlit suposa penes de presó per als que directament o indirecta hi han estat implicats.

És per això que els i les signants d’aquest manifest exigim:

Que es respecten les lleis internacionals que criminalitzen l’apologia del feixisme i que es retire immediatament el monòlit.

Que no s’insulte ni s’ofenga la memòria de les víctimes, i que es conserve l’espai d’aquesta fossa perquè el dia en què canvien les condicions polítiques i judicials de l’estat espanyol, es puga investigar i conèixer el vertader abast de la repressió franquista a València.

Que s’anul·len la Llei d’Amnistia de 1977 i la de la Memòria Històrica de 2007, per ser lleis de punt final, que a més de no rehabilitar les víctimes, protegeixen els genocides i estan servint perquè la pràctica totalitat de la judicatura espanyola arxive les denúncies per a investigar els crims franquistes i condemnar els culpables.

Que l’estat espanyol assumisca el seu deure d’exhumar les fosses comunes judicialment i d’investigar els crims del franquisme i no transferisca la seua responsabilitat als familiars dels represaliats i a les associacions.

Veritat, Justícia i Reparació

dimecres, 7 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ



Dissabte 27 de març tingué lloc al Casal Jaume I de Sueca a la Ribera Baixa la presentació del Col·lectiu Hipàtia. Carme Piera secretària de la dona de la comarcal d'Esquerra va donar pas a la vicepresidenta Anna Martínez que va explicar les finalitats del col·lectiu Hipàtia.

Tot seguit Joan Carles Vendrell president d'Esquerra -Ribera Baixa va procedir a la lectura d'uns aforismes i la declaració del moviment feminista que s'havia llegit a la concentració que havia tingut lloc a València el dia anterior amb motiu de la cimera de ministres d'igualtat de la UE

Piera va encetar un debat sobre el feminisme i la igualtat al llarg dels darrers 30 anys i on parlà d'experiències personals i familiars. Els i les assistents també tingueren l'oportunitat de dir la seua i fer preguntes sobre el funcionament del col·lectiu i les activitats previstes.

Finalment Anna Martínez cloïa l'acte encoratjant a tots i totes els presents a formar part d'Hipàtia que té previst seguir donant-se a conèixer arreu del País Valencià.

dimarts, 16 de febrer del 2010

UNIDES PER LA MÚSICA per Rosabel Torregrosa i Lillo



S'han parat a pensar alguna vegada perquè quan es parla dels grans genis de la música es fa sempre en masculí? S'han qüestionat al veure el cognom pel qual es sol conèixer als compositors o compositores que davant podria anar un nom de dona? Només els homes tenen capacitat creativa? Perquè en les grans enciclopèdies musicals no consta cap o quasi cap nom de dona?

Aquesta i altres preguntes em vaig fer quan vaig començar a descobrir que alguns dels autors que havia estudiat durant l'època d'estudiant al conservatori no eren homes, sinó dones. Però com únicament constava escrit el cognom, i el professorat va oblidar mencionar el gènere d 'aquests autors, vaig obviar que serien homes. Un exemple, en el “Grup dels Sis Francesos” trobem els Següents compositors: Auric, Durey, Honegger, Milhaud, Poulenc i Tailleferre. Si ningú mencionara res vostès pensarien que són homes, veritat? Posem el nom davant: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre. Si ens fixem bé veurem que Germaine és un nom de dona. Mentre no apareguen els noms, juntament amb els cognoms, de totes les dones compositores que ha hagut i hi ha a l'actualitat en el panorama musical no podrem ser conscients del problema que generen els hàbits lingüístics. Si no se les pot veure això les converteix en “invisibles”.

I això és el que he intentat contrarestar amb el treball “Unides per la Música”. En ell es fa un recorregut per tota la història musical, des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat, en el qual s'estudien els diferents corrents artístics, junt amb algunes ressenyes històriques i filosòfiques del moment. No es fa cap tipus de distinció. Apareixen els noms dels autors masculins més rellevants junt amb els de les dones de la mateixa època. També s'ha volgut incloure a aquells compositors que, per no pertànyer a països com Alemanya, Àustria, Itàlia o França, han passat també desapercebuts per al gran públic. Aquest material didàctic ha obtingut el 4t Premi de la convocatòria dels Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la integració dels temes transversals en el currículum.

Rosabel Torregrosa i Lillo, nascuda a Sant Vicent del Raspeig (Alacant) en 1968, ha estudiat per a Professora Superior de Música (especialitzada en el saxòfon) i Harmonia al Conservatori Òscar Esplà d\'Alacant, així com els idiomes francès, anglès, alemany i italià a diferents Escoles Oficials d'Idiomes (Alacant, S/C Tenerife, Palma de Mallorca, Tarragona), i ha alternat docència, interpretació i investigació a Múrcia, Lyon (França), S/C Tenerife, Eivissa, Tarragona, Barcelona i Alacant, on actualment resideix. Component del Quartet de saxòfons FemenîSAX. Guanyadora també de diversos Certàmens de cors escolars, provincials i nacionals, on ha participat com a directora. "Unides per la Música" és el seu primer llibre. En aquests moments està treballant en un nou llibre de "recopilacions de cançons per a cors escolars" i un altre d'audicions".