Canvi de perfil al face

Recordeu fer-vos seguidors de la pàgina del Col·lectiu Hipàtia de Dones republicanes d'esquerra. Aquest perfil en funció de les normes deprivacitat quedarà tancat en unes setmanes

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país

L'Afganistan investiga el possible enverinament d'unes 80 noies en escoles del país
L'Afganistan investiga l'estrany emmalaltiment de desenes d'alumnes, totes noies, en tres escoles del nord del país. Se sospita que es podria tractar d'un enverinament i que al darrere hi hauria militans talibans, els quals s'oposen a l'escolarització de les nenes. Les afectades asseguren haver sentit una estranya olor a classe abans de marejar-se o desmaiar-se. Dels més de 80 casos registrats no n'hi ha cap de greu però encara hi ha algunes noies hospitalitzades amb mal de cap, vòmits, nàusees i dolors.

Els tres estranys casos de malaltia massiva han tingut lloc a la província de Kunduz, al nord de l'Afganistan. El primer es va detectar la setmana passada en una escola femenina i va afectar una vintena d'alumnes. No ha estat fins aquest cap de setmana, però, que l'alarma s'ha estès a nivell nacional. Aquest dissabte van caure malaltes 48 alumnes més i professors en una altra escola de la província, i aquest diumenge la història s'ha repetit afectant 20 noies més.

Les autoritats han acusat els grups insurgents talibans d'estar al darrere del que consideren un atac amb gas verinós, després que les afectades hagin declarat que una olor estranya va envair les aules abans de començar a sentir-se marejades. Un portaveu del president Hamid Karzai ho ha qualificat d'un acte terrorista més i un intent dels talibans d'escampar la por i evitar l'escolarització de nenes.

Entre 1996 i 2001, anys de domini talibà a l'Afganistan, l'educació femenina va ser prohibida al país. Actualment, al sud i l'est del país, on els talibans encara controlen alguns pobles, les escoles per a noies continuen tancades, els professors han estat amenaçats i algunes noies han estat atacades amb àcid. En els anys posteriors a la invasió nord-americana, s'han donat alguns casos similars. El 2006, segons un informe del Ministeri d'Educació afganès, una vintena de professors van ser assassinats per persistir en el seu afany d'educar noies i més d'un centenar d'escoles van ser incendiades.

Un portaveu talibà ha condemnat l'atac contra "noies innocents" i ha negat les acusacions que els responsabilitzen dels fets. No descarta, però, que sigui obra d'algun altre grup antigovernamental.

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València.

El Col·lectiu Hipàtia s'adhereix al manifest i assistirà el diumenge 18 d'abril a les 12:00h a la porta principal del Cementeri general de València a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes de València. No al monólit als feixistes sobre la fossa comuna.

No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

Han passat 35 anys des de la mort del genocida Francisco Franco, però malgrat tant de temps transcorregut, l’estat espanyol d’aquesta democràcia formal, mai no ha assumit la seua responsabilitat de cercar i recuperar les despulles de les víctimes del genocidi, de rehabilitar-les jurídicament i de jutjar els responsables i col·laboradors d’aquella terrible repressió que causà centenars de milers de morts, com així denuncia, fins i tot, Amnistia Internacional.

Però no es conformen a mantenir aquesta situació ignominiosa. Enguany, malgrat l’oposició de tantes persones i entitats, hem hagut d’assistir, per la força del poder i de l’estat, i en el súmmum de l’escarni, insult i manca de respecte a la memòria de les víctimes, a la instal·lació en aquesta fossa comuna de la Secció 7a Dreta, d’un monòlit als feixistes sabent que sota aquesta terra foren soterrades milers de les seues víctimes. Amb el seu lema “en memòria dels que donaren la vida per l’Espanya que creien millor” posen en un mateix pla les víctimes i els seus botxins, els criminals defensors del feixisme i del totalitarisme i els que caigueren defensant la llibertat, el bé comú i la legalitat constitucional.

Aquest fet abominable ha sigut possible gràcies a la legislació que patim a l’estat espanyol, que permet fer apologia del feixisme, cosa que no succeeix als països d’estructura democràtica, on fets com la instal·lació d’aquest monòlit suposa penes de presó per als que directament o indirecta hi han estat implicats.

És per això que els i les signants d’aquest manifest exigim:

Que es respecten les lleis internacionals que criminalitzen l’apologia del feixisme i que es retire immediatament el monòlit.

Que no s’insulte ni s’ofenga la memòria de les víctimes, i que es conserve l’espai d’aquesta fossa perquè el dia en què canvien les condicions polítiques i judicials de l’estat espanyol, es puga investigar i conèixer el vertader abast de la repressió franquista a València.

Que s’anul·len la Llei d’Amnistia de 1977 i la de la Memòria Històrica de 2007, per ser lleis de punt final, que a més de no rehabilitar les víctimes, protegeixen els genocides i estan servint perquè la pràctica totalitat de la judicatura espanyola arxive les denúncies per a investigar els crims franquistes i condemnar els culpables.

Que l’estat espanyol assumisca el seu deure d’exhumar les fosses comunes judicialment i d’investigar els crims del franquisme i no transferisca la seua responsabilitat als familiars dels represaliats i a les associacions.

Veritat, Justícia i Reparació

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ

Dissabte 27 de març tingué lloc al Casal Jaume I de Sueca a la Ribera Baixa la presentació del Col·lectiu Hipàtia. Carme Piera secretària de la dona de la comarcal d'Esquerra va donar pas a la vicepresidenta Anna Martínez que va explicar les finalitats del col·lectiu Hipàtia.

Tot seguit Joan Carles Vendrell president d'Esquerra -Ribera Baixa va procedir a la lectura d'uns aforismes i la declaració del moviment feminista que s'havia llegit a la concentració que havia tingut lloc a València el dia anterior amb motiu de la cimera de ministres d'igualtat de la UE

Piera va encetar un debat sobre el feminisme i la igualtat al llarg dels darrers 30 anys i on parlà d'experiències personals i familiars. Els i les assistents també tingueren l'oportunitat de dir la seua i fer preguntes sobre el funcionament del col·lectiu i les activitats previstes.

Finalment Anna Martínez cloïa l'acte encoratjant a tots i totes els presents a formar part d'Hipàtia que té previst seguir donant-se a conèixer arreu del País Valencià.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A SUECA DISSABTE 27 DE MARÇ

UNIDES PER LA MÚSICA per Rosabel Torregrosa i Lillo

S'han parat a pensar alguna vegada perquè quan es parla dels grans genis de la música es fa sempre en masculí? S'han qüestionat al veure el cognom pel qual es sol conèixer als compositors o compositores que davant podria anar un nom de dona? Només els homes tenen capacitat creativa? Perquè en les grans enciclopèdies musicals no consta cap o quasi cap nom de dona?

Aquesta i altres preguntes em vaig fer quan vaig començar a descobrir que alguns dels autors que havia estudiat durant l'època d'estudiant al conservatori no eren homes, sinó dones. Però com únicament constava escrit el cognom, i el professorat va oblidar mencionar el gènere d 'aquests autors, vaig obviar que serien homes. Un exemple, en el “Grup dels Sis Francesos” trobem els Següents compositors: Auric, Durey, Honegger, Milhaud, Poulenc i Tailleferre. Si ningú mencionara res vostès pensarien que són homes, veritat? Posem el nom davant: Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre. Si ens fixem bé veurem que Germaine és un nom de dona. Mentre no apareguen els noms, juntament amb els cognoms, de totes les dones compositores que ha hagut i hi ha a l'actualitat en el panorama musical no podrem ser conscients del problema que generen els hàbits lingüístics. Si no se les pot veure això les converteix en “invisibles”.

I això és el que he intentat contrarestar amb el treball “Unides per la Música”. En ell es fa un recorregut per tota la història musical, des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat, en el qual s'estudien els diferents corrents artístics, junt amb algunes ressenyes històriques i filosòfiques del moment. No es fa cap tipus de distinció. Apareixen els noms dels autors masculins més rellevants junt amb els de les dones de la mateixa època. També s'ha volgut incloure a aquells compositors que, per no pertànyer a països com Alemanya, Àustria, Itàlia o França, han passat també desapercebuts per al gran públic. Aquest material didàctic ha obtingut el 4t Premi de la convocatòria dels Premis 2006 de la Comunitat Valenciana a la integració dels temes transversals en el currículum.

Rosabel Torregrosa i Lillo, nascuda a Sant Vicent del Raspeig (Alacant) en 1968, ha estudiat per a Professora Superior de Música (especialitzada en el saxòfon) i Harmonia al Conservatori Òscar Esplà d\'Alacant, així com els idiomes francès, anglès, alemany i italià a diferents Escoles Oficials d'Idiomes (Alacant, S/C Tenerife, Palma de Mallorca, Tarragona), i ha alternat docència, interpretació i investigació a Múrcia, Lyon (França), S/C Tenerife, Eivissa, Tarragona, Barcelona i Alacant, on actualment resideix. Component del Quartet de saxòfons FemenîSAX. Guanyadora també de diversos Certàmens de cors escolars, provincials i nacionals, on ha participat com a directora. "Unides per la Música" és el seu primer llibre. En aquests moments està treballant en un nou llibre de "recopilacions de cançons per a cors escolars" i un altre d'audicions".

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

Enllaç de la notícia:http://www.mueveteporlaigualdad.org/noticias/not210110_01.asp

Tras el terremoto que tuvo lugar en Haití el pasado 12 de enero, las organizaciones feministas de América Latina y El Caribe se han organizado para que las mujeres haitianas puedan contar con un espacio de referencia y comunicación, asegurando que la ayuda realmente les llegue.

Campamento internacional feminista frente a la situación de Haití

Este espacio es el Campamento Internacional Feminista ubicado en la ciudad de Jimani, en la frontera de República Dominicana y Haití. El campamento servirá de puente logístico para dar respuesta a las urgentes necesidades de las mujeres haitianas.

También han organizado una lista de correo electrónico (Grupo “Feministas LAC-Solidaridad Haití) en la que te puedes inscribir para recibir información sobre estas iniciativas y la situación de las organizaciones de mujeres en ese país.

Además nos gustaría solidarizarnos con las miles de víctimas del terremoto y recordar que el movimiento feminista ha sufrido un duro golpe con la pérdida de 2 importantes activistas por los derechos de las mujeres en Haití: Magalie Marcellin y Myriam Merlet.

Magalie Marcellin fue una de las fundadoras de la Casa de las Mujeres. En 1996 organizó el primer tribunal alternativo de mujeres contra la violencia en su país, rompiendo el silencio y abriendo el debate sobre la violencia en Haití.

Myriam Merlet, actual responsable del Ministerio para las Mujeres en Haití. Fue una de las líderes de la marcha, que el 13 de abril de 1986 (2 meses después del fin de la dictadura) reunió a 30 mil mujeres en las calles de la capital, para exigir el fin el hostigamiento sexual, las violaciones y la pobreza para las mujeres, asegurando su acceso a préstamos, a trabajo y a educación. Además era economista y escribió varios artículos sobre los derechos de las mujeres y los derechos humanos.

Presentació del Col·lectiu de dones republicanes d'esquerra Hipàtia al saló de Plens de l’Ajuntament d’Alboraia.

Aquest dissabte, en un saló de Plens de l’Ajuntament ple de gom a gom i amb la presència de representants d'altres associacions, obrí l’acte de presentació del Col·lectiu Hipàtia, Núria Onsurbe, organitzadora de l’acte i secretària de la dona d'Esquerra-Alboraia.
En primer lloc, hi hagué l’explicació de les finalitats i activitats d'aquesta associació per part de la secretària del Col·lectiu, Núria Arnau, qui destacà els temes que ocupen i preocupen a les hipàties com ara la regulació de la llei de l'interrupció de l'embaràs, la violència masclista o la regulació de la prostitució. "És hipòcrita omplir-se la boca denunciant que s'ha de fer alguna cosa amb aquest tema i, quan es fan propostes de regulació al Congrés de diputats espanyol, certs grups polítics, fins i tot els que s’anomenen progressistes, en voten en contra" sentencià Arnau en referència a regulació de la prostitució.
Seguidament, l'escriptora i premi de narrativa curta de la Vila de Benissa, Anna Rubio Fandos, va recitar el seu conte curt "La dona Hipàtia", on parla de la figura de l'astrònoma i filòsofa d'Alexandria amb especial èmfasi per “la intolerància i el fanatisme religiós que la van portar a ser assassinada cruelment al S.V per cristians a les ordres del patriarca Ciril”. Així mateix, la violoncel·lista d’Alboraia, Sonia Beltran, prengué el relleu amb la interpretació de la tercera suite, BWV 1009 per a violoncel de Johann Sebastian Bach i amb el Cant dels Ocells, símbol internacional de pau i llibertat per cloure l’acte definitivament.
Finalment, Onsurbe encoratjava els presents a formar part d'associacions feministes com la d’Hipàtia per treballar “pel dret de les dones a usar el seu cos lliurement com a ferramenta indispensable perquè les dones puguen integrar-se plenament a fer política, al cap i a la fi, per realitzar-se com a ciutadanes”.

PRESENTACIÓ COL·LECTIU HIPÀTIA A ALBORAIA DISSABTE 16 DE GENER