dijous, 24 d’abril de 2008


Més de 30 associacions de dones protesten contra l'informe del CES sobre violència de gènere.

El document, publicat al març, afirma que les dones "preferixen mantindre's com a víctimes.

Trobaràs aqquest document a:

dimecres, 23 d’abril de 2008


MINISTERIS, IGUALTAT I LA CAVERNA.
Des de tots els col·lectius de dones independentment del signe polític i particularment des del nou Col·lectiu Hipàtia, format per dones amb l’ideari republicà i d'esquerres, ens congratulem pels nomenaments fets pel president Rodríguez Zapatero en matèria d’assignació de noves carteres ministerials per a la nova legislatura, en què la figura femenina té un paper rellevant. Tanmateix, no per aquest “esdeveniment” podem deixar de preguntar-nos per què sectors intel·lectuals i mediàtics d’aquesta societat segueixen censurant, insultant i demonitzant el paper de la dona a qualsevol àmbit públic i/o privat.
Amb la llei de paritat hem aconseguit estar presents als consells de les grans empreses, a les llistes electorals, que ens valoren en la mesura que ens mereixem després de tants anys d’oblit i menyspreu. Amb tot i això, no deixem d’omplir fulls de periòdics, espais radiofònics i televisius, on l’agitació per part de cert sector periodístic dretà anima aquesta campanya retrògrada vers les dones que ocupen llocs fins al moment destinats per a lluïment i glòria exclusiva dels homes.
La “lideresa” Esperanza Aguirre es suma al galliner mediàtic criticant la nova creació del ministeri per la igualtat: no suporta que aquesta societat del segle XXI avance a poc a poc en matèria de igualtat, desprenent així un tuf masclista impropi d’una dona de la classe política, però apropiadíssim per a les idees ultradretanes que ella defensa sense cap complex, igual que el seu homòleg italià, cara de figura de cera pel bòtox, Silvio Berlusconi.
Difícil tasca tenim les dones en aquest país de mentalitat de caverna on, a més de dubtar de la nostra capacitat de treball, de lideratge, es censura l’edat per desenvolupar accions de gran responsabilitat. ¿No és aquesta una campanya promoguda perquè hi ha hòmens que es senten amenaçats davant la vàlua de certes dones que els posaria en ridícul? ¿o és que tenen por de perdre els privilegis dels que fins al moment han gaudit?
La plena igualtat en aquest país és a hores d’ara quasi una utopia, que necessita del recolçament de totes les forces polítiques progressistes. No oblidem que molts avanços en matèria social i igualitaria de la passada legislatura han estat un èxit gràcies a la pressió i el recolçament de partits polítics d’esquerres, no sols del majoritari PSOE. Ara, començada la nova legislatura, el govern de Zapatero té l’obligació moral, social i política de demostrar-ho i no donar un pas enrere; s’ha d’aconseguir que les dones deixem de ser notícia sols pel fet de ser dones, que no ocupem mai més espai periodístic per ser maltractades o assasinades; que als llocs de treball ens valoren d’acord amb la nostra vàlua; que la conciliació laboral i familiar no és quede sols en paper mullat; que les dones nouvingudes gaudisquen de les mateixes oportunitats que la resta, col·lectiu aquest més vulnerable a les actituds masclistes per part de les seues parelles i de la nostra societat; que l’avortament lliure i gratuït, amb una llei de terminis, siga ja una realitat i deixe de ser motiu de persecució...
Esperem que les ministres escollides per ZP per als propers quatre anys facen un treball digne i,donat el cas, aproven a la cambra alta lleis que milloren el benestar de les dones. Però també esperem que no caiguen aquestes lleis en l’oblit i no entren al joc de les lluites entre les administracions centrals i autonòmiques en tema de transferències per a desenvolupar en tot el seu abast.

dijous, 10 d’abril de 2008


Hipàtia va nàixer a Alexandria a mitjan de segle IV dC. El seu pare Teó d'Alexandria era un cèlebre matemàtic i astrònom que feia classes en la Biblioteca del Serapeu, successora de la llegendària Gran Biblioteca alexandrina incendiada l'any 48 aC. Hipàtia era una dona oberta a tot el Saber, que es va educar en un ambient acadèmic i culte en què Teó li va transmetre el seu coneixement sobre les matemàtiques i l'astronomia, a més de la passió per la recerca del desconegut. També es va interessar per la història de les diferents religions contemporànies així com per l’oratoria, el pensament dels filòsofs i sobre els principis de l'ensenyament, a més de la mecànica i la pràctica de la tecnologia. Va viatjar a Atenes i a Roma sempre amb el mateix afany d'aprendre i d'ensenyar i la seua casa es va convertir en un lloc d'ensenyament on acudien estudiants de totes parts del món conegut, atrets per la seua fama.
Tanmateix, Hipàtia va viure en temps durs per als filòsofs i científics davant de l’avanç de la religió cristiana; de fet, els filòsofs neoplatónics com ella prompte es van veure perseguits. Però el cas d’Hipàtia era més específic per la seua condició femenina i perquè la consideraven no una científica sinó una bruixota perillosa a la qual calia eliminar.
Així mateix l'any 412, el patriarca cristià Ciril d'Alexandria, des de l’ortodòxia de la seua Església, no tolerava cap classe de paganisme ni d'heretgia. Erigit en enemic acèrrim d'aquesta dona a la qual temia i admirava alhora, va crear un clima d'odi i fanatisme contra ella fins arribar a acusar-la de bruixota pagana. Finalment, l'any 415 va ser assassinada de la manera més cruel per un grup de monjos de l'església de Sant Ciril de Jerusalem: una turba de cristians fanàtics i violents la van agafar, la van violar i la van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar a un temple anomenat Cesareu; allí van continuar amb la tortura escorxant-la amb petxines esmolades o trossos de teules; després d’esquarterar el seu cos, el van cremar. A Ciril el van fer sant.
Orestes, el prefecte romà amic i alumne d' Hipàtia, va informar dels fets i va demanar a Roma una investigació, però per «falta de testimonis» es va anar retardant. Alguns consideren que la seua mort va marcar la fi de l'època hel·lenística i, conseqüentment, de l'ensenyament del pensament de Plató no només a Alexandria sinó en la resta de l'Imperi. La mort d’aquesta valenta defensora de la ciència davant la religió simbolitza l’entrada en l'obscurantisme, la fi de l’interés per la ciència i la investigació fins a la Il·lustració.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Som un col·lectiu de dones que vol difondre el missatge republicà i d’esquerres, de justícia social, els drets de les persones i dels pobles, la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la tolerància i la formació cívica.
- Denunciem les estructures injustes de la societat: la desigualtat entre homes i dones, les diferències socials, la marginació i els desequilibris econòmics.
- Reinvindiquem la igualtat d’oportunitats en camps com ara l’accés al treball, a la cultura i a la informació.
- Posem de manifest el dret del lliure ús del propi cos: avortament lliure amb suport psicològic i mèdic gratuïts així com el dret a l’eutanàsia.
- Recolzem una maternitat sense discriminacions i reinvindiquem una protecció especial per als infants, els primers a rebre atenció i educació.
- Demanem per als joves una educació gratuïta i de qualitat, el dret a la incorporació laboral i l’accés a l’habitatge.
- Volem normalitzar la incorporació dels discapacitats a la societat: facilitar l’accés al treball i l’eliminació de barreres físiques i psícològiques.
- Treballem pel dret a expressar lliurement la pròpia sexualitat i reclamem la igualtat entre tot tipus de parelles.
- Cal exigir la igualtat de drets en tots el aspectes per a les persones nouvingudes.
- Considerem que cap persona ha d’exercir violència vers una altra però ens preocupa especialmemt la violència masclista.
Promourem una societat sostenible que faça un ús més eficient i racional dels recursos naturals.