dimarts, 27 de maig del 2008

I L'ASSETJAMENT JUDICIAL CONTINUA


Si ens pensàvem que l'assetjament judicial per presumpte delicte d'avortament havia passat a l'oblit, una altra onada de citacions per part de diversos jutjats arran del País Valencià, ens posa a les dones, altre cop, als titulars dels periòdics.

El 23 de maig, a les 12:00 del matí, una companya Hipàtia, va prestar declaració al jutjat num.2 de Sagunt pel lliurament voluntari del full d´autoinculpació d'avortament; aquesta auto inculpació va formar part de la campanya impulsada per diferents associacions feministes per a combatre la persecució patida per clíniques especialitzades en la interrupció voluntària de l'embaràs així com les dones que van exercir el seu dret a avortar.

El cas més assetjador d'aquesta nova onada de conservadorisme retrògrad vers les dones, l’ha patit una jove companya - ves, quina casualitat! - d'Hipàtia què sense previ avís per cap autoritat judicial va rebre a casa seva, la visita de dos policies nacionals per interrogar-la per presumpte delicte d'avortament.

Sense cap complexe, aquests dos treballadors de les forces de seguretat de l'Estat, i sense tindre la jove cap representació legal, va haver d'afrontar una situació que no desitgem cap dona, i aprofitant la joventut de la militant la van assetjar fins que ella es va negar a dir cap paraula sense consultar amb un advocat o advocada.

Tenint en compte la quantitat de feina pendent de resoldre als jutjats valencians en matèria de violència domèstica, no podem deixar de mostrar el més ferm rebuig per l'assetjament de les nostres companyes d'Esquerra i d’Esquerra Unida per un acte simbòlic que van fer milers de dones a tot l'Estat Espanyol, i que al País Valencià i amb especial èmfasi per als militants de partits d’esquerres estan sofrint de manera gairebé escandalosa.

Agrair des d'aquestes línies el recolzament de la companya d'Esquerra Unida, Érica Martínez, que fent-nos costat ens va acompanyar al jutjat num.2 de Sagunt.

dijous, 22 de maig del 2008

BONES NOTÍCIES PER LA IGUALTAT DE GÈNERE DES DE LES NACIONS UNIDES

La campanya global a favor de la reforma de l'arquitectura de l'ONU per aconseguir la igualtat de gènere, acull amb satisfacció la decisió de considerar " la financiació a favor de la igualtat entre gèneres i l'empoderament de la dona" com tema prioritari en el 52é període de sessions de la Comissió de la condició Jurídica i social de la dona.
Aquesta campanya que engloba a 82 organitzacions de més de 35 països, considera que una entitat de la ONU més forta per a les dones,será de gran ajuda per a promoure la igualtat de gènere, així com el dretes humans de les dones a tot el món.
Les darreres tres dècades lONU ha esta una força impulsora d'iniciatives encaminades per definir un programa de treball integral i mundial, com la Convenció per l'Eliminació de Totes les formes de Discriminació vers les Dones, la Plataforma d'Acció de Beijing, i l'Assemblea del Mileni, entre d'altres.
Tot i així l'ONU encara no disposa d'un mecanisme encarregat de complir tots els compromisos assumits i per tant la campanya per la reforma de la seua arquitectura per l'igualat de gènere, vol instar a tots els Membres a actuar sense dilació i crear una entitat més forta per a les dones en les Nacions Unides.
Qualsevol iniciativa a favor dels drets humans de les dones es ben rebuda, vinga d'on vinga,i nosaltres, les/els membres del col·lectiu HIPÀTIA,ens congratulem d'aquest projecte.

dilluns, 12 de maig del 2008

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA ( NI UNA BOFETADA MÉS)


Sóc membre del Col·lectiu Hipàtia i avui dilluns 12 de maig, he presenciat l'agressió a una dona a la ciutat de Sagunt, concretament a l'avinguda Sants de la Pedra; i vull fer una denúncia pública, vull alliberar aquest sentiment d'impotència que m'envaïx, que em rosega per dins en comprovar que certs ciutadans _ homes per cert_ han mirat cap un altre costat. S'han posat la bena als ulls davant d'aquest fet i s’han fet el desentés davant els crits d'una dona que ens demanava ajuda.

No m’ho he pensat dues vegades, sense cap por, sense cap complex. Quan he comprovat la gravetat del fet, he començat a cridar a l’agressor, al mal nascut que intentava tirar a la dona pel pont al riu Palància; l'he apartada del seu maltractador i li he plantat cara, mentre la resta de persones presents al lloc dels fets no han mogut ni un sol dit per defensar-nos.

Mentrestant, el miserable covard, en dir-li jo de tot i trucar als serveis d'emergència, ha fugit com un gos.

Tant la policia com la resta d'efectius d'emergència han tardat al voltant de 15 minuts a arribar-hi i l'agressor ha tingut un temps preciós per fugir. No vull des d'aquest escrit censurar el treball d'aquests professionals, però sí vull destacar que, tant la víctima com jo, hem quedat exposades als crits d'un parell de personatges que no creien tot el que havia passat perquè valoraven per damunt de tot els prejudicis que tenien de la situació personal d’aquesta dona de tal manera que m'han amenaçat de mort per ajudar a la víctima i per haver avisat a les forces de seguretat!.

Ana, la víctima, ja ha sofert maltractament d'aquest personatge abans d'ara _ en una pallissa anterior li va destrossar el timpà_ i malgrat l'ordre d'allunyament que finalitzà el passat mes d'abril, ha tornat a maltractar-la. Hui al carrer, sense por perquè sap que la ciutadania en general tanca els ulls davant el maltracte a les dones, ha tornat a repetir els seus actes delictius.

Ha estat un dia dur per a mi, per a totes les dones que són maltractades i per a les que no; un dia negre perquè he pogut comprovar in situ no sols el que és una agressió sinó també l’envalentiment del que sap que ningú no intervindrà, per covardia i per creure que pertany això a l’àmbit privat.

No més agressions sense resposta, cap bufetada més sense plantar cara: és un deure i una obligació per part de tots.

dijous, 8 de maig del 2008



San Salvador Atenco, al estat de Mèxic, és coneguda pel moviment de resistència civil dels seus habitants, quan l'any 2006 el govern de Vicente Fox va decidir expropiar els seus terrenys,p er la qual cosa, els enfrontaments entre la policia i els camperols, acabà amb la detenció de 207 persones, de les quals, 47 dones sofriren tortures entre d'altres formes de maltractament. 26 d'aquestes dones presentaren queixes per actes de violència sexual davant la Comissió Nacional de Drets Humans, durant el seu trasllat a la presó per part del policies estatals.
Malgrat l'evidència mèdica i de diversos testimonis, els tribunals han exonerat a la major part dels implicats d'aquests esdeveniments, i sols han estat processats per delictes menors 6 policies dels 21 acusats. Aquest fet que no reflexa la gravetat dels actes ni el nombre real d'oficials involucrats directament o per negligència;la impunitat d'aquests greus casos de tortura és un atac directe als drets humans i exemple del compromís insuficient per part d'aquest govern -com d'altres a tot el món d´acabar amb la violència vers les dones.
Des del col.lectiu HIPÀTIA, ens solidaritzem amb totes aquestes dones i els oferim el nostre particular homenatge, i d'alguna manera,un petit reconeixement i el dret de reparació que no han rebut per part del govern mexicà.
Endavant companyes, sense les dones no hi ha revolució!

AMENABAR FARÀ UNA LA PELI SOBRE HIPÀTIA

dimecres, 7 de maig del 2008

Els assassins de dones són conscients del que fan i actuen amb premeditació


No són bojos, drogoaddictes ni alcohòlics. Els homes que maten les seves parelles o exparellles actuen amb premeditació, són plenament conscients del que fan i extremadament violents. Així ho conclou un estudi del Consell General del Poder Judicial, que ha determinat que les drogues i les alteracions psicològiques només estaven vinculades a un 3,4% i un 5,4% dels casos. Les dades surten de l'anàlisi de 147 sentències dictades entre el 2001 i el 2005.

L'estudi ha arribat a la conclusió que el perfil més comú dels maltractadors és el d'un home extremadament violent, d'entre 30 i 45 anys, que actua premeditadament i de nit, especialment entre les 9 del vespre i les 2 de la matinada, franja en la qual tenen lloc el 35% dels homicidis.

Del total de casos estudiats, només en el 5,51% l'agressor era una dona. I només en un cas l'acusat va quedar absolt. Per nacionalitats, set de cada deu homicides eren espanyols i un 26,9% estrangers, pràcticament la mateixa proporció que entre les víctimes.

En 55 dels 147 crims, l'agressor va matar la víctima fent servir les mans, estrangulant-la, tirant-la al buit o amb l'ajuda d'objectes contundents. En els casos en què es va fer servir una arma blanca, es va detectar acarnissament perquè la mitjana va ser de 16 punyalades, fet que revela la brutalitat amb què actuen els implicats.

dijous, 1 de maig del 2008