dijous, 10 d’abril de 2008


Hipàtia va nàixer a Alexandria a mitjan de segle IV dC. El seu pare Teó d'Alexandria era un cèlebre matemàtic i astrònom que feia classes en la Biblioteca del Serapeu, successora de la llegendària Gran Biblioteca alexandrina incendiada l'any 48 aC. Hipàtia era una dona oberta a tot el Saber, que es va educar en un ambient acadèmic i culte en què Teó li va transmetre el seu coneixement sobre les matemàtiques i l'astronomia, a més de la passió per la recerca del desconegut. També es va interessar per la història de les diferents religions contemporànies així com per l’oratoria, el pensament dels filòsofs i sobre els principis de l'ensenyament, a més de la mecànica i la pràctica de la tecnologia. Va viatjar a Atenes i a Roma sempre amb el mateix afany d'aprendre i d'ensenyar i la seua casa es va convertir en un lloc d'ensenyament on acudien estudiants de totes parts del món conegut, atrets per la seua fama.
Tanmateix, Hipàtia va viure en temps durs per als filòsofs i científics davant de l’avanç de la religió cristiana; de fet, els filòsofs neoplatónics com ella prompte es van veure perseguits. Però el cas d’Hipàtia era més específic per la seua condició femenina i perquè la consideraven no una científica sinó una bruixota perillosa a la qual calia eliminar.
Així mateix l'any 412, el patriarca cristià Ciril d'Alexandria, des de l’ortodòxia de la seua Església, no tolerava cap classe de paganisme ni d'heretgia. Erigit en enemic acèrrim d'aquesta dona a la qual temia i admirava alhora, va crear un clima d'odi i fanatisme contra ella fins arribar a acusar-la de bruixota pagana. Finalment, l'any 415 va ser assassinada de la manera més cruel per un grup de monjos de l'església de Sant Ciril de Jerusalem: una turba de cristians fanàtics i violents la van agafar, la van violar i la van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar a un temple anomenat Cesareu; allí van continuar amb la tortura escorxant-la amb petxines esmolades o trossos de teules; després d’esquarterar el seu cos, el van cremar. A Ciril el van fer sant.
Orestes, el prefecte romà amic i alumne d' Hipàtia, va informar dels fets i va demanar a Roma una investigació, però per «falta de testimonis» es va anar retardant. Alguns consideren que la seua mort va marcar la fi de l'època hel·lenística i, conseqüentment, de l'ensenyament del pensament de Plató no només a Alexandria sinó en la resta de l'Imperi. La mort d’aquesta valenta defensora de la ciència davant la religió simbolitza l’entrada en l'obscurantisme, la fi de l’interés per la ciència i la investigació fins a la Il·lustració.

2 comentaris:

Ximo Graña ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ximo ha dit...

Molta sort, a les Hipàties del S.XXI