dimecres, 23 d’abril de 2008


MINISTERIS, IGUALTAT I LA CAVERNA.
Des de tots els col·lectius de dones independentment del signe polític i particularment des del nou Col·lectiu Hipàtia, format per dones amb l’ideari republicà i d'esquerres, ens congratulem pels nomenaments fets pel president Rodríguez Zapatero en matèria d’assignació de noves carteres ministerials per a la nova legislatura, en què la figura femenina té un paper rellevant. Tanmateix, no per aquest “esdeveniment” podem deixar de preguntar-nos per què sectors intel·lectuals i mediàtics d’aquesta societat segueixen censurant, insultant i demonitzant el paper de la dona a qualsevol àmbit públic i/o privat.
Amb la llei de paritat hem aconseguit estar presents als consells de les grans empreses, a les llistes electorals, que ens valoren en la mesura que ens mereixem després de tants anys d’oblit i menyspreu. Amb tot i això, no deixem d’omplir fulls de periòdics, espais radiofònics i televisius, on l’agitació per part de cert sector periodístic dretà anima aquesta campanya retrògrada vers les dones que ocupen llocs fins al moment destinats per a lluïment i glòria exclusiva dels homes.
La “lideresa” Esperanza Aguirre es suma al galliner mediàtic criticant la nova creació del ministeri per la igualtat: no suporta que aquesta societat del segle XXI avance a poc a poc en matèria de igualtat, desprenent així un tuf masclista impropi d’una dona de la classe política, però apropiadíssim per a les idees ultradretanes que ella defensa sense cap complex, igual que el seu homòleg italià, cara de figura de cera pel bòtox, Silvio Berlusconi.
Difícil tasca tenim les dones en aquest país de mentalitat de caverna on, a més de dubtar de la nostra capacitat de treball, de lideratge, es censura l’edat per desenvolupar accions de gran responsabilitat. ¿No és aquesta una campanya promoguda perquè hi ha hòmens que es senten amenaçats davant la vàlua de certes dones que els posaria en ridícul? ¿o és que tenen por de perdre els privilegis dels que fins al moment han gaudit?
La plena igualtat en aquest país és a hores d’ara quasi una utopia, que necessita del recolçament de totes les forces polítiques progressistes. No oblidem que molts avanços en matèria social i igualitaria de la passada legislatura han estat un èxit gràcies a la pressió i el recolçament de partits polítics d’esquerres, no sols del majoritari PSOE. Ara, començada la nova legislatura, el govern de Zapatero té l’obligació moral, social i política de demostrar-ho i no donar un pas enrere; s’ha d’aconseguir que les dones deixem de ser notícia sols pel fet de ser dones, que no ocupem mai més espai periodístic per ser maltractades o assasinades; que als llocs de treball ens valoren d’acord amb la nostra vàlua; que la conciliació laboral i familiar no és quede sols en paper mullat; que les dones nouvingudes gaudisquen de les mateixes oportunitats que la resta, col·lectiu aquest més vulnerable a les actituds masclistes per part de les seues parelles i de la nostra societat; que l’avortament lliure i gratuït, amb una llei de terminis, siga ja una realitat i deixe de ser motiu de persecució...
Esperem que les ministres escollides per ZP per als propers quatre anys facen un treball digne i,donat el cas, aproven a la cambra alta lleis que milloren el benestar de les dones. Però també esperem que no caiguen aquestes lleis en l’oblit i no entren al joc de les lluites entre les administracions centrals i autonòmiques en tema de transferències per a desenvolupar en tot el seu abast.